Síguenos en

Joves migrants i entitats denuncies requisits inassolibles per renovar el permís de residència

Joves migrants i entitats denuncies requisits inassolibles per renovar el permís de residència
Ismail Ouabbih té 18 anys i va néixer a Tinghir, una ciutat ubicada a la serralada de l’Atles, a l’interior del Marroc. Com que no veia futur a la seva terra natal, a setze anys, va aventurar-se a travessar l’Estret amagat a sota d’un camió. Ho va aconseguir i, en arribar a Catalunya, va viure a un centre d’acollida de la Generalitat a Manresa. Des que és major d’edat resideix a un pis per a joves extutelats a Barcelona. El permís de residència d’Ismail, que té una durada d’un any, està a punt de caducar i li preocupa no poder-lo renovar. Abans de la pandèmia de la COVID-19, els joves migrats podien reexpedir el permís presentant un informe d’integració social acreditant cursos formatius, programes d’inserció o ajudes de l’administració. Tanmateix, un canvi de criteri a les oficines d’Estrangeria ha produït una allau de denegacions als tràmits de renovació.
A conseqüència de dues sentències del Tribunal Suprem, ara cal demostrar ingressos propis de 537 euros mensuals per renovar el permís de residència per primer cop, a divuit anys
A conseqüència de dues sentències del Tribunal Suprem (la 1155-2018 i la 110-2019), ara cal demostrar ingressos propis de 537 euros mensuals per renovar el permís de residència per primer cop, als divuit anys. Per fer-ho a dinou anys, és a dir, per segon cop, cal demostrar 2.151 euros mensuals. Les prestacions, com les que ofereix la Generalitat de Catalunya des de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), no són tingudes en compte, ja que no computen com a ingressos propis. Ismail Ouabbih expressa l’angoixa que li produeix la situació: “Traves com aquesta són una forma de dir-te que no et volen aquí. Per què em demanen més que algú que ha nascut aquí? Així no hi ha qui em faci un contracte de treball. No vull quedar-me sense papers perquè m’hagi caducat el permís de residència”. Segons Ouabbih, els permisos són indispensables per aconseguir un futur millor, ja que “si no tens papers, no vals res. Sense papers, no pots estudiar, no pots treballar, et perds… Vull seguir estudiant per titular-me en alguna professió. Haurien de facilitar els tràmits, perquè ara tot depèn de tenir un contracte de treball”, reivindica el jove.
Ismail Ouabbih
A efectes pràctics, els nous requisits fan pràcticament impossible tenir el permís de residència en vigor. Així i tot, existeix una altra opció per renovar-lo, i és canviar el permís de residència per un permís de treball, però per fer-ho és necessari un contracte laboral d’un any a jornada completa i un sou superior al salari mínim interprofessional, uns requisits igualment difícils.
La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits ha llançat la campanya #UnCallejónSinSalida per denunciar “la vulnerabilitat” en què queden els menors estrangers no acompanyats un cop fan els divuit anys
Entitats socials que treballen amb joves extutelats ja han manifestat el malestar pel canvi de criteri de les oficines d’Estrangeria. La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), que aglutina a 68 organitzacions de tot l’estat espanyol, ha llançat la campanya #UnCallejónSinSalida per denunciar “la vulnerabilitat” en què queden els menors estrangers no acompanyats un cop fan els divuit anys. L’organització exigeix “més flexibilitat” pel que fa als tràmits de renovació. Sara Agulló, advocada de FEPA, assegura que li han denegat entre 30 i 40 sol·licituds de renovació des que s’han implementat els nous requisits. “És totalment il·lògic demanar tants ingressos a uns joves que no estan autoritzats a treballar. No estan tenint en compte les circumstàncies específiques del jovent migrant”, argumenta Agulló. En la mateixa línia, Rita Grané, directora de Punt de Referència, entitat d’acompanyament a joves extutelats adscrita a la FEPA, també critica el canvi de criteri d’Estrangeria: “És absolutament absurd, estem parlant d’un permís de residència, no d’un permís de treball. Si els joves tinguessin un permís de treball, tindrien ingressos propis. Però amb un permís de residència no poden tenir ingressos propis, a no ser que treballin sense declarar” La directora de Punt de Referència assegura que hi ha un “agreujant afegit”: “A més, és una qüestió que depèn del territori. Cada oficina d’Estrangeria té un criteri diferent. A Madrid, per exemple, sí que estan acceptant les renovacions amb els requisits de tota la vida”.
Sara Agulló alerta que els nous criteris fan que molts joves acabin en situació irregular: “M’estan denegant totes les renovacions que demano pel mateix motiu, no acreditar els ingressos mínims”
Sara Agulló alerta que els nous criteris fan que molts joves acabin en situació irregular. “M’estan denegant totes les renovacions que demano pel mateix motiu, no acreditar els ingressos mínims. La mateixa llei d’Estrangeria diu que s’ha de tenir en compte els informes d’integració social i no s’està aplicant”, lamenta l’advocada de FEPA, que també avisa que “quedar-se en situació irregular, no només impedeix treballar, sinó que també et pot costar una ordre d’expulsió”. Blanca Garcés, investigadora en migracions del CIDOB, posa de manifest la importància de tenir el permís de residència en vigor: “Els papers són fonamentals. Sense papers no hi ha feina i sense feina no hi ha habitatge. Un cop arriben aquí, els joves han de fer una carrera de fons per aconseguir un permís de residència o de treball. Els papers donen el dret a tenir drets.” “Els papers s’acaben convertint en un premi, però un premi condicionat, els pots tenir, però també els pots perdre. Fa uns anys, amb les regularitzacions de migrants de principis dels 2000, es donaven els papers per afavorir a la inclusió. Ara hi ha un ordre invertit. Primer has de demostrar abans de tenir drets, no tindràs drets com a punt de partida”, argumenta Garcés. Una vegada tens els papers, diu l’experta en migracions, “has de seguir demostrant que els mereixes”, i conclou: “A l’Estat espanyol, aquesta demostració es fa amb la integració al mercat laboral. Si no pots provar uns ingressos propis, no podràs renovar els papers i recaus novament en la irregularitat, una irregularitat sobrevinguda”. La irregularitat administrativa és tan incident que el 95% de persones sense sostre a Barcelona d’entre 16 i 25 anys són joves migrats, segons un cens de la Fundació Arrels.
FEDAIA, ECAS i FEPA manifesten que “la situació aboca a la irregularitat i l’exclusió” al col·lectiu de joves migrats sols
La Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i a l’Adolescència (FEDAIA) i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han signat un comunicat conjunt amb la FEPA denunciant “l’enduriment de criteris” de la llei d’Estrangeria i demanant flexibilitzar els requisits per obtenir i renovar els permisos de residència i treball. Les tres organitzacions manifesten que “la situació aboca a la irregularitat i l’exclusió” al col·lectiu de joves migrats sols. La Generalitat i l’Associació Catalana de Municipis també han volgut implicar-se en l’assumpte i han demanat al govern espanyol que doni el permís de treball als joves tutelats quan compleixen 18 anys i han exigit una reforma de la Llei d’Estrangeria per evitar que els joves extutelats quedin en situació de desemparament quan arriben a la majoria d’edat.   Medio: https://directa.cat/joves-migrants-i-entitats-denuncien-requisits-inassolibles-per-renovar-el-permis-de-residencia/ Fecha: 08/02/2021 Ilustración de Ebrima, por Diana Moreno  
Dejar comentario

Tu email no será publicado. Required fields are marked *